En la consulta d'odontologia restauradora avançada, el bruxisme és un dels factors que apareix amb més freqüència en els casos més complexos. No sempre com a diagnòstic principal, però sí com a variable que condiciona de manera determinant el pla de tractament, la selecció del material i la longevitat de qualsevol restauració ceràmica.

El que fa especialment rellevant el bruxisme des del punt de vista restaurador no és únicament el desgast que genera, sinó la cadena de conseqüències biomecàniques que desencadena quan no es detecta ni es tracta a temps. Una dent desgastada no és només una dent més curta: és una dent que ha perdut anatomia funcional, que distribueix les forces de manera diferent i que, en molts casos, ha compromès l'estabilitat de tot el sistema masticatori.

Què és el bruxisme i per què és rellevant en restauració dental?

El bruxisme és una activitat muscular parafuncional caracteritzada per estrènyer o grinyolar les dents, tant durant el son —bruxisme nocturn— com en vigília. Les forces generades poden superar amb escreix les càrregues fisiològiques normals, provocant microtraumatismes sobre l'esmalt, la dentina, el lligament periodontal i sobre qualsevol restauració existent.

Molts pacients desconeixen que el pateixen fins que els signes clínics són evidents: dents més curtes, vores incisals planes o transparents, sensibilitat, fractures recurrents o fatiga muscular matutina. Des del punt de vista restaurador, el bruxisme condiciona la selecció de materials, el gruix, el protocol de cimentat i les mesures de protecció abans i després del tractament.

Conseqüències clíniques del bruxisme sever

La guia canina: per què la seva pèrdua inicia un deteriorament funcional progressiu

A la nostra clínica a Barcelona (Sarrià), l'avaluació de la guia canina és part de l'anàlisi oclusal de tots els pacients amb bruxisme. Els canins actuen com a amortidors, protegint les dents posteriors durant els moviments laterals.

Quan es perd aquesta guia, les forces es redistribueixen sobre dents posteriors no dissenyades per rebre-les, provocant sobrecàrrega, fractures, descimentats i accelerant el desgast dental. Restablir aquesta guia és clau en la planificació de qualsevol rehabilitació.

Pèrdua de dimensió vertical: quan el desgast afecta l'alçada facial

La dimensió vertical oclusal, o alçada facial amb les dents en contacte, pot veure's compromesa després d'un desgast prolongat. Quan se supera la capacitat d'adaptació del sistema, apareixen signes de col·lapse funcional: mossegada inestable, fatiga muscular, sobrecàrrega articular i fractures repetides.

El diagnòstic de la dimensió vertical es realitza en la fase Smile Blueprint del Método Gras®, previ a qualsevol planificació restauradora.

Bruxisme i erosió: una combinació que accelera el deteriorament

L'erosió química (associada a begudes àcides, reflux gastroesofàgic o hàbits alimentaris) debilita l'esmalt i augmenta la progressió del desgast. El diagnòstic ha d'identificar tots dos factors per a un pla de rehabilitació adhesiva reeixit.

Per què el diagnòstic complet és el primer pas

En el Método Gras® —el protocol propi que guia la nostra clínica dental a Barcelona—, la fase de diagnòstic no la realitza un únic especialista. Els pacients són avaluats per periodòncia, ortodòncia, implantologia i restauradora, amb el pacient present.

L'anàlisi inclou:

• Avaluació de la guia anterior i canina.
• Estat periodontal.
• Dimensió vertical oclusal.
• Patró de desgast i hàbits parafuncionals.

El Precision Test (mock-up funcional) permet validar la funció i la morfologia abans de qualsevol restauració definitiva.

Rehabilitació adhesiva del desgast: afegir sense eliminar

L'odontologia adhesiva permet rehabilitacions additives, afegint material ceràmic sobre l'esmalt romanent, evitant eliminar estructura sana.

L'adhesió sobre esmalt és biomecànicament superior a l'adhesió sobre dentina. En casos severs, s'aplica un protocol específic d'adhesió a dentina amb cimentat optimitzat per a una màxima resistència i càrrega ceràmica ajustada a la morfologia i funció correctes.

En pacients amb bruxisme, la selecció del material és crítica:

• Disilicat de liti: major resistència mecànica en alta càrrega oclusal.
• Porcellana feldespàtica: òptima integració òptica quan el bruxisme està controlat.

Sempre segons un diagnòstic individualitzat.

Signes que no s'haurien de normalitzar

Molts pacients conviuen amb signes de desgast sense reconèixer-los:

• Dents més curtes, vores planes o transparents.
• Canines desgastades.
• Fractures o fissures recurrents.
• Sensibilitat generalitzada.
• Dolor muscular matinal i cefalees tensionals.
• Mossegada inestable.

Detectar el desgast de forma primerenca permet realitzar intervencions més conservadores i preservar la major quantitat possible d'estructura dental sana.

‍

Aquest article té un caràcter exclusivament divulgatiu i no constitueix consell mèdic ni odontològic. No substitueix en cap cas la valoració clínica individualitzada per part d'un odontòleg col·legiat. Qualsevol decisió sobre un tractament odontològic ha d'adoptar-se després de l'exploració i el diagnòstic per part de l'odontòleg responsable del cas.

‍La Dra. Cristina Gras exerceix l'odontologia restauradora avançada a Barcelona (Passeig de la Bonanova 110, Sarrià). Més informació a institutdentalcristinagras.com

‍