Triar on fer-se unes carilles dentals no és només una qüestió de preu ni de la primera impressió que pugui transmetre la fotografia d'un web. És una decisió clínica amb conseqüències a llarg termini, i existeixen criteris objectius que permeten comparar clíniques més enllà del resultat estètic que mostra la seva comunicació.

Abans d'iniciar un tractament, hi ha determinades preguntes que poden ajudar-nos a entendre com treballa una clínica, quin nivell de planificació existeix darrere de cada cas i fins a quin punt el tractament es planteja de manera individualitzada.

A continuació, repassem cinc aspectes que convé avaluar abans de triar on realitzar un tractament de carilles dentals.

1. Com és el diagnòstic previ?

Abans de parlar de quines carilles realitzar, un protocol rigorós hauria de començar per una avaluació completa del cas.

L'anàlisi oclusal, l'estat periodontal, les proporcions facials i la documentació fotogràfica formen part de la informació necessària per dissenyar un tractament coherent amb l'anatomia, la funció i el somriure de cada pacient.

Preguntar què inclou exactament la primera visita és una manera senzilla de saber si el procés comença per un diagnòstic clínic o directament per una proposta de tractament i pressupost.

2. Es realitza una prova provisional abans d'intervenir?

El mock-up és una rèplica provisional de la restauració que permet visualitzar i provar a la boca el resultat previst abans de fer modificacions irreversibles sobre l'esmalt.

Aquesta fase permet valorar aspectes com la forma, el volum, les proporcions i la integració de les dents amb el conjunt del somriure.

No totes les clíniques inclouen aquest pas dins del seu protocol. Preguntar-ne ajuda a entendre fins a quin punt el resultat es planifica i es valida abans d'intervenir.

3. Qui fabrica les carilles?

Encara que el tractament sigui dirigit per l'odontòleg, la restauració ceràmica és fabricada per un ceramista dental.

Per aquest motiu, també és important conèixer qui hi ha darrere l'elaboració de les peces i si la clínica treballa amb un ceramista artesà especialitzat en el sector anterior o amb sistemes de producció més estandarditzats.

La comunicació entre odontòleg i ceramista és especialment rellevant quan busquem resultats individualitzats en aspectes com la forma, la textura, la translucidesa o el color.

4. Quin material s'utilitza i per què?

No existeix un únic material indicat per a tots els pacients.

La porcellana feldespàtica, el disilicat de liti i altres alternatives restauradores presenten característiques diferents. L'elecció hauria de respondre a les necessitats clíniques de cada cas i no a un protocol idèntic per a tots els pacients.

Més que preguntar únicament quin material utilitza una clínica, convé entendre per què s'ha triat aquest material per al nostre cas concret.

5. Quin seguiment s'ofereix després del tractament?

La col·locació de les carilles no hauria de representar el final del tractament.

Les revisions periòdiques permeten controlar l'estat de les restauracions, la geniva, l'oclusió i l'evolució general del somriure amb el pas del temps.

Preguntar quin protocol de seguiment existeix i amb quina freqüència es fan les revisions ajuda a entendre si el compromís clínic continua també després d'acabar el tractament.

El protocol darrere del Mètode GRAS®

Aquestes cinc preguntes reflecteixen, en essència, alguns dels principis que estructuren el Mètode GRAS®:

Diagnòstic complet. Validació provisional. Ceramista especialitzat. Selecció individualitzada del material. Seguiment programat.

Conèixer aquests criteris permet comparar clíniques des d'una perspectiva diferent: no únicament pel preu o per les fotografies de resultats, sinó pel protocol clínic que hi ha darrere de cada somriure.

Perquè en odontologia restauradora, el resultat final comença molt abans de col·locar una carilla.

Cristina Gras Odontologia Restauradora Avançada

Passeig de la Bonanova 110
08017 Barcelona · Sarrià

institutdentalcristinagras.com
+34 932 157 382

Aquest article té un caràcter exclusivament divulgatiu i no constitueix consell mèdic ni odontològic. No substitueix en cap cas la valoració clínica individualitzada per part d'un odontòleg col·legiat.

‍